retalls d'un bloc de notes II

Buff!! encara hi he trobat més coses... com algunes paranoies narratives que no sabria com catalogar.

Ara que ho llegeixo per primer cop des de que ho vaig escriure em pregunto: Realment ho vaig escriure jo això??? pel que sembla sí.

Lleida. 21/II/2004

Aqui, en la meva soledat, espero... Espero la vida, la mort. Sense companys en el viatge, sola, només jo. Porto una maleta feixuga, les vestimentes s'han esquinçat pel pas del temps.

Reflexiono el que ha estat la meva existència i penso encuriosida i alhora de forma pessimista què em depara el futur.

Passen les hores, els dies, els anys... i sempre esperant. Però no arriba.

Ara el sol m'escalfa i l'ombra que m'acompanya es fa minça per uns instants. Deixa de cobrir-me i entreveig una llum. Hi arribaré algun dia? No ho se pas.

Ara mateix estic entremig del brogit urbà i la gentada em va empenyent pel camí. Em deixó portar... A veure si així arribo a bon destí.

La batalla que lliuro no és fàcil, tan interioritzada que fins i tot forma part de la meva essència. Una essència amarga que em porta a una existència rebel i allunyada de la societat. Sí, estic al carrer, la gent que passa pel meu costat, el gos del captaire em somriu i el gat que creua corrents per endinsar-se al mur mig enrunat d'una finca ombrívola es para per uns instants davant meu, desconfiat. Em saluda i els seus ulls fugissers retornen al seu camí. Ja no hi és. Com el llamp que creua el cel al mig de la tempesta d'estiu.

Torno a la "realitat", un món virtual per a mi. Somniat a la nit i llunyà durant el dia, tot i que m'envolta constantment. No aconsegueixo sortir de la meva bombolla. La intenció hi és, però sempre frenada pel temor al canvi. Seguiré esperant... Per ara és el que sempre he estat fent i el camí recorregut no ha estat tant sinuós. Això sí, en un paisatge desèrtic, i jo desitjant passejar al bell mig del jardí.

Deltebre. 22/V/2004

Ara és una altre dia. la llum és diferent, ha canviat tot i que està núvol. Ara no espero res. Simplement em deixo portar, però sempre dins els límits marcats. La delimitació la poso jo i a vegades si vull poso línia discontínua i permeto intrusions cap a l'exterior. Sembla incongruent, no? Doncs per mi no. El meu exterior resulta ser el món on se suposa que hauria d'estar, i "retornar"?